Jardins a Matajudaica

En projectar aquests jardins, no hem pretès recrear artificialment un paisatge idíl·lic i "estètic", sinó ben al contrari, permetre que la Naturalesa s'expressi amb tota la rudesa i esplendor salvatge. Com en un oli de G.D.Friederich o en una escena wagneriana de R.F.Schinkel, es destaca el que és sublim, el que és lliure, el que és etern però efímer. Això suposa un grau d'intervenció modest, confiant en què la natura acabi essent el veritable creador del projecte.

En composar aquest jardí, s'ha procurat que cada part tingués una translació conceptual relacionada amb la idea inicial: un jardí per viure, per sentir i per pensar. Així doncs, al Hügel der unvergänglichkeit sorgeix la ironia del que representa el pas del temps que no passa, sediments de vida, runes d'eternitat, o resumint, efímer solidificat en permanent. En oposició, al Teich des ungreifbaren, representa el temps fugisser del carpe diem, allò que no es pot tocar ni retenir, però que s'expansiona en etern esdevenir, com una fulla d'un arbre, que és única i irrepetible, però que el vent s'endu milions de cops cada tardor, o bé un reflex d'una font, també únic i irrepetible, però que en el mateix instant brilla per tots els oceans. És per això que al mig del teich hi proposem die Insel  der Freiheit i el Venustempel, valors efímers però eterns alhora. Die verborgene wald correspòn al concepte de temps estàtic, a l'absència de moviment, o sigui el no-temps. En canvi el temps lineal concebut a occident s'expressa amb un origen (die quelle des Lebens), un recorregut (Weg des lebenswandels, i un destí o plenitud (Garten der vernunft).

 
     

JARDINS A MATAJUDAICA

GARTEN DER UNVERGÄNGLICHKEIT

Emplaçament: 

Matajudaica, Baix Empordà

Promotor:

Particular

Superfície construïda:

12.000 m2

Data projecte:

1994